Respuesta:
L'eco de les seves passes va onejar per la casa de pedra. Fora, lluïa l'immens cel Blau de Mart, calorós i tranquil com les aigües càlides d'un mar fondo. El desert marcià es torrava com un prehistòric vas de fang: la calda creixia en onades tremoloses. Hi havia un coet petit al cim d'una muntanya que hi havia molt a prop. En surten tot de grans petjades, fins a la porta de la casa de pedra.